S'ha publicat a la revista Public Library of Sciense (PLoS) Biology el descobriment d'un nou mètode per generar neurones. Investigadors finançats en part amb fons comunitaris (pel projecte EUTRACC) han aconseguit convertir cèl·lules glials del cervell en dues classes funcionals diferents de neurones. Les seves troballes podrien propiciar avenços importants en el tractament de patologies neurodegeneratives com el mal d'Alzheimer o els vessaments cerebrals. Aquest descobriment s'ha aconseguit mitjançant l'expressió selectiva de factors de transcripció específics.
diumenge, 30 de maig del 2010
dijous, 27 de maig del 2010
Troben el primer gen comú a les malaltes cardíaques congènites
Segons Peter J. Griber "El gen ISL1 realitza un paper clau en la regulació del desenvolupament prematur cardíac, pel que es té que investigar com un factor de risc genètic en les malalties cardiovascular congènites". En lloc de suposar que diferents gens produeixen cada defecte específic, van generar la hipòtesis de que una variant del gen comú opera en una fase prematura del camí biològic per la formació del cor, i per tant afecta a múltiples subtipus de malalties cardiovascular congènites.
Dintre aquest gen van descobrir que un SNP augmenta el risc de en nens blancs i un altre SNP augmenta el risc en nens afroamericans.
Mentres que els descobriments genètics no afecten directament al tractament per nens amb aquest tipus de malalties " un coneixement més exhaustiu de la base molecular de les cardiopaties beneficiaria els nens als que es tracta. Una major comprensió dels successos moleculars en el desenvolupament prematur ens pot apropar molt més a la medicina personalitzada.
Les malalties cardíaques congènites poden afectar a una amplia varietat de diferents estructures del cor i la tenen almenys un de cada 100 nens recent nascuts. Aquest tipus de malalties varien molt en quant a la gravetat.
dimarts, 25 de maig del 2010
Com es genera el centre cerebral de les emocions?
Segons Juan de Carlos, director de la investigació i científic de l'Institut Cajal de Madrid (CSIC) "conèixer com s'origina el conjunt de nuclis de neurones que conformen l'amígdala en fonamental per entendre els desordres psiquiàtrics provocats per alteració en aquesta part del cervell anterior, com la carència patològica de la por, la depressió o l'esquizofrènia.
La revista Nature Neuroscience ha publicat un estudi en el que s'explica que la capacitat de les neurones immigrants d'arribar a una regió cerebral allunyada es deu a que expressen un gen anomenat Orthopedia (Otp). Les alteracions de Opt produeixen un desenvolupament anormal de l'amígdala.
Al inactivar el gen Otp van descobrir que les cèl·lules hipotalàmiques no podien iniciar el seu viatge migratori per arribar els nuclis de l'amígdala. Això causava una deficiència cel·lular que es traduïa en un volum menor dels nuclis que constitueixen l'amígdala i per tant s'esperava una patologia funcional de l'estructura. Aquests resultats obren inesperades expectatives per la comprensió del desenvolupament aviat del cervell.
divendres, 21 de maig del 2010
Una nova visió de la Galàxia M83
La imatge captada per la càmera HAWK-I del Very Large Telescope (VLT) de ESO en l'observatori Paranal (Xile) ha mostrat una de les imatges més detallades i boniques mai vistes sobre la galàxia Messier 83 (M83). Al observar aquesta galàxia amb llum infraroja la major part de la pols que l'enfosqueix es torna transparent. El gas brillant al voltant d'estrelles joves i calentes, present en els braços espirals, també ressalta menys en les imatges infraroges. Com a resultat es pot observar molt millor l'estructura de la galàxia, així com les estrelles que la formen. Aquesta imatge demostra l'increïble poder d'aquesta càmera, i això és molt important pels astrònoms que busquen cúmuls d'estrelles joves.
La galàxia M83 esta ubicada a 15 milions d'anys llum de distància a la constel·lació de Hydra. Té una extensió de 40 milions d'anys llum i a més a més és molt similar a la nostra galàxia la Via Làctia ja que té forma d'espiral i té una franja d'estrelles que travessa el seu centre. Aquesta galàxia és famosa per els seu gran nombre de supernoves.
dimecres, 19 de maig del 2010
Els primers animals a la Terra no es van extingir
Fa 550 milions d'any quan es va desenvolupar els primers animals després de milions d'any de vida unicel·lular, però després d'aquest desenvolupament que va portar a una gran diversitat de formes anatòmiques noves, aquests animals van desaparèixer del registre fòssil.
Els paleontòlegs han debatut durant anys si aquesta manca de fòssils és a causa d'una mala conservació o a causa d'una extinció en massa d'aquests animals. En aquests últims anys, gràcies a nous descobriments de fòssils de fauna post-càmbrica, s'està parlant que la primera hipòtesi és la correcta. Per tant si no queden fòssils càmbrics en els períodes següents és senzillament perquè es conserven molt poc. Els animals trobats a prop de la localitat de Saragossa datats de fa uns 480 milions d'anys (període Ordovícic) tenen formes molt similars a aquells extrets en el jaciment càmbric de Burgess Shale. Això implica que la fauna càmbrica no es va extingir sinó que va continuar evolucionant.
Aquesta troballa apareixerà pròximament a la revista Nature.
dilluns, 17 de maig del 2010
Nova diana contra el càncer
Un grup de científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) liderats per Maria A. Blasco descobreixen que la proteïna TPP1 és essencial per la funció de la telomerasa, l'enzim que permet la immortalitat dels tumors. Aquest estudi serà publicat en el pròxim número de la revista Nortamerciana Developmental Cell.
Algunes de les estratègies actuals contra el càncer es centren en combatre la telomerasa, un enzim que facilita que les cèl·lules (incloent les cancerígenes) es multipliquen indefinidament i siguin immortals. La telomerasa només és efectiu quan s'uneix al telòmer, l'estructura que hi ha el final dels cromosomes i la seva funció és protegir el nostre material genètic. Els telomers al mateix temps estan protegits per un grup de sis proteïnes anomenades shelterinas: TRF1, TRF2, POT1, RAP1, TIN2 i TPP1.
Aquest estudi demostra que TPP1 és l'element d'unió entre la telomerasa i el telòmer. En absència de TPP1 la telomerasa no és capaç d'actuar perquè no s'associa al telòmer. Un ratolí sense TPP1 a les cèl·lules epitelials. Aquest ratolí presenta telòmers malmesos i més curts del que és habitual degut a que la telomerasa no fa la seva funció. Degut aquesta alteració les seves cèl·lules mares no eren capaces de regenerar els teixits.
El descubriment que la TPP1 és imprescindible per la funció rejovenidora de la telomerasa va ser confirmada utilitzant tècniques de reprogramació nuclear.
dijous, 13 de maig del 2010
Un forat a l'espai
El telescopi espacial Herschel de l'Agència Espacial Europea (ESA), que opera a la banda de l'infraroig, ha detectat un forat a l'espai a uns 1.500 anys llum de la Terra. Gràcies aquesta troballa els científics podran conèixer el final del procés de creació de les noves estrelles. Les estrelles es formen a l'interior de densos núvols de pols i gas. Tot i que s'han detectat raigs i núvols de gas ejectats per estrelles en formació, continua sent un misteri saber com són capaces de dispersar per complet el núvol que les rodeja per emergir com un nou Astra independent. El telescopi Herschel ara pot observar un pas d'aquest procés.
Durant la major part del segle XX es pensava que aquestes regions fosques es corresponien a densos núvols de pols i gas que no permetien el pas de la llum. Però quan Herschel va observar aquestes zones i es va veure que la regió continuava sent fosca, va desconcertar els astrofísics ja que Herschel esta dissenyat per poder veure a través d'aquests núvols. O bé el núvol era molt dens o alguna cosa rara estava passant. Al investigar aquesta regió des de la Terra es va veure que realment era buida. Alguna cosa havia perforat un forat a través del núvol.
Els experts creuen que aquest forat es va crear quan els raigs del gas ejectat per les estrelles en formació de la regió van travessar el núvol de gas i pols que forma la nebulosa NGC1999. La intensa radiació d'alguna estrella propera podria haver contribuït a engrandir el forat. Independentment de com s'hagi format, aquest forat pot ajudar a comprendre com es dispersen els núvols de formació a l'últim pas del procés de creació de les estrelles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)