L'atlas més gran d'anells nuclears galàctics

L'altles més gran d'anells nuclears galàctics

Un equip internacional d'astrofísics acaba de presentar l'atles més complet d'anells nuclears anomenat AINUR. Els anells nuclears són gegants regions anulars on neixen les estrelles que rodegen alguns nuclis galàctics, el seu temany mitjà oscil·la entre 500 i 3000 anys llum i són molt brillants perquè en ells hi ha moltes estrelles joves. Aquest tipus d'estrelles viuen poc però brillant molt abans d'explotar com a supernoves. El catàleg publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, inclou 113 anells de 107 galàxies. Sis són anells de pols en galàxies el·líptiques i la majoria són anells de formació d'estrelles en galàxies en forma de disc. Per tal de trobar els anells els astrofísics s'han basat en imatges d'unes 500 galàxies obtingudes a partir del telescopi espacial Hubble de la NASA i l'Agència Espacial Europea entre d'altres. Les imatges s'han processat amb filtres i s'han generat mapes de diferents tipus per facilitar la detecció.

Planetes semblants a la Terra dins la Via Làctia

Planetes semblants a la Terra dins la Via Làctia

Un grup d'investigadors de la Universitat de Leicester, en el Regne Unit, han descobert proves que diuen que els planetes aquosos i rocosos són comuns a la Via Làctia.
Gràcies a l'estudi de les enanes blanques i les restes compactes d'estrelles que havien estat com el Sol, s'ha pogut observar que les seves atmosferes pures d'hidrogen i heli contenen restes de metalls contaminants externes (calci, magnesi, ferro). Durant anys s'havia pensat que el medi interestal·lar, el gas entre les estrelles era la font d'aquesta contaminació.

D'un 3% a un 20% de les enanes blanques estan contaminades. Gràcies els estudis on s'examinaven les posicions, els moviments i els espectres de les enanes blanques es creu que, en la majoria de casos, els metalls són restes planetaris rocosos i d'aigua. El fet que hi hagi aigua a una gran part dels asteroides al voltant d'altres estrelles, demostra que almenys la vida simple pot ser comuna a tota la galàxia.

Introdueixen en cèl·lules vives xips de silici que actuen com a sensors

Introdueixen en cèl·lules vives xips de silici que actuen com a sensors

Un grup de científics ha realitzat uns estudis publicats a la revista Small, en els quals es demostra que amb les noves tecnologies es poden crear xips de silici més petits que les cèl·lules vives, introduir-los en les cèl·lules i fins i tot interaccionar amb elles, tot i això les aplicacions que es poden derivar d'aquests experiments encara estan molt llunyanes.
Els científics han fabricat xips de 3 micròmetres de diàmetre i un gruix de 0,5 micròmetres que incorporen diacetat de fluoresceïna (CFDA), una molècula que quan interacciona amb la cèl·lula produeix una emissió fluorescent visible a través del microscopi . Els xips es van incorporar en cèl·lules humanes HeLa i en cèl·lules de l'ameba unicel·lular Dictyostelium discoideum. els investigadors van comprovar que la majoria de les cèl·lules seguien vives al cap d'una setmana i després d'introduir el xip i que la molècula CFDA havia interaccionat amb la cèl·lula, que es va poder veure pel microscopi gràcies a la fluorescència emesa.
A més a més aquests xips poden formats a partir de diferents compostos i poden incorporar diferents estructures mecanitzades nanomètriques. Aquesta última característica és important perquè gran part del potencial dels xips de silici es basa en la mecanització, que permet fabricar sensors.

Identifiquen la funció cerebral de dos gens relacionats amb l'esquizofrènia

Identifiquen la funció cerebral de dos gens relacionats amb l'esquizofrènia

Un grup d'Investigadors Espanyols ha descobert la funció que fan a l'escorça cerebral dos gens relacionats amb l'esquizofrènia Nrg1 i ErbB4. Aquest descobriment s'ha publicat a la revista Nature i permetrà buscar fàrmacs més efectius i selectius i conèixer les causes d'aquesta malaltia. Aquests gens són essencials per establir les connexions inhibidores entre les neurones de l'escorça.
No es coneix molt sobre les causes de l'esquizofrènia però es creu que apareix gràcies a l'alteració simultània de diferents gens. Un estudi ha revelat que aquests dos gens tenen un paper important en el desenvolupament de les connexions de les interneurones inhibidores de l'escorça cerebral (la seva missió és modular i sincronitzar l'activitat de les neurones principals de l'escorça). En concret aquests dos gens compleixen una doble funció: permeten la formació de connexions entre neurones inhibidores i excitadores i són necessàries perquè les interneurones rebin les connexions excitadores. Per això si es perd la funció d'aquets gens (per exemple per culpa d'una mutació) l'escorça cerebral perd inhibició, i això dona lloc a importants desajustos.

Activitat volcànica a Venus

Activitat volcànica a Venus


La sonda de Venus Express de l'agència espacial Europea (ESA) ha descobert una intensa activitat volcànica en aquest planeta, segons ha publicat Science.
L'activitat dels volcans pot revelar la manera com s'ha estructurat la superfície de Venus en els últims milions d'anys. A més a més també ens ajudarà a entendre l'evolució del clima i de la massa d'aquest planeta tant proper a la Terra.
Venus i la Terra són planetes d'un temany semblant i d'una producció interna de calor semblant. Tot i això els dos han tingut una evolució geològica molt diferent. Mentre que Venus és un planeta calent la Terra és un planeta molt més fred. La sonda Venus Express té la missió d'estudiar l'atmosfera de Venus mitjançant un espectròmetre d'imatge infraroja i visible. Suzanne Smrekar, científica del Laboratori de "Propulsión a Chorro" de la NASA explica que la investigació s'ha centrat en tres punts de l'hemisferi Sud de la superfície de Venus. D'aquests punts sorgeixen columnes de pedres foses degut a les elevades temperatures. Aquests punts emeten una quantitat anormalment elevada de calor. Això significa que ens trobem davant de volcans recentment actius.

Un pèptid que ajuda els fàrmacs contra el càncer

Un pèptid que ajuda els fàrmacs contra el càncer

La revista Science publica aquesta setmana el que ha descobert un equip de la Universitat de Califòrnia (EE.UU) dirigit per Kazuki Sugahara. L'equip de Kazuki Sugahara ha trobat un pèptid específic anomenat iRGD que pot ajudar a un medicament anticanserigen a fer malbé els teixits del tumor sense danyar les cèl·lules sanes. Fins ara no s'havien pogut desenvolupar nous fàrmacs amb eficàcia degut a que no podien penetrar en el teixit tumoral. Aquest pèptid és co-injectat al mateix temps que el fàrmac. Tot just està a la fase preclínica, ja que totes les dades de que es disposen són de ratolins. Encara falta investigar si l'estratègia és efectiva per càncers humans. Esperen poder realitzar els assajos clínics d'aquí tres anys.

Regeneren cèl·lules productores d'insulina a ratolins diabètics

Regeneren cèl·lules productores d'insulina a ratolins diabètics

Avui es publica a l'edició online de la revista Nature que l'equip de l'investigador espanyol Pedro Herrera de la Universitat de Ginebra (Suïssa) ha revelat que les cèl·lules beta, productores d'insulina poden reaparèixer en ratolins adults transgènics a partir d'una població de cèl·lules pancreàtiques madures d'un tipus diferent.
Aquest estudi obre les portes a desenvolupar una nova teràpia regenerativa per corregir la diabetis.
En condicions normals, les cèl·lules productores d'insulina tenen una llarga existència i es repliquen poques vegades durant la vida. Després de la gran pèrdua de cèl·lules beta en la diabetis, apareix la pregunta la pregunta de si hi ha un procés regeneratiu. Si això fos així, es podria veure enfosquit per la destrucció ràpida de les cèl·lules regenerades a mesura que es formen, mitjançant el mecanisme autoimmune.
Pedro Herrera diu " Hem vist que el pàncrees adult d'un ratolí te la capacitat de regenerar parcialment cèl·lules beta (productores d'insulina) després d'haver-les perdut casi per complet (igual que una persona diabètica).
Aquest descobriment implica que la formació de cèl·lules beta es produeix a partir d'altres cèl·lules. Els científics ja havien determinat anteriorment que quan hi ha poques cèl·luls beta aquestes poden proliferar-se i contribuir a una regeneració.
Gràcies a la combinació d'experiments de destrucció dirigida de cèl·lules beta amb els de mercat genètic d'altres tipus cel·lulars pancreàtics, en la nova investigació l'equip de Herrera ha arribat a la conclusió que una fracció de les cèl·lules que produeixen una altre hormona pancreàtica, el glucagó (amb efectes contraris a l'insulina) es converteixen espontàniament en cèl·lules productores d'insulina. Aquest procés de reprogramació cel·lular no induït directament podria ser útil per corregir la diabetis, un cop en coneguem les bases.

Venus i Mercuri al cel

Venus i Mercuri al cel

Venus i Mercuri, els dos plantes més propers el Sol, es podran veure en el cel durant 10 dies, molt propers un de l'altre. Es poden veure a simple vista, mirant el cel cap Occident al cap de mitja hora de la posta de Sol.
Fins el 3 d'abril des de el sud d'Europa, Estat Units i Canada es pot veure mercuri a baix i a la dreta de Venus (la més brillant de les dos estrelles), mentres que a partir del dia 4 d'abril mercuri es veurà justament a la dreta de Venus.
És molt difícil veure Mercuri, però aquests dies és una bona oportunitat per veure'l ja que Venus li fa de guia. A partir del dia 10 d'abril Mercuri ja no es veurà, ja que serà cada vegada més difícil veure la cara il·luminada des de la Terra.
El màxim apropament aparent entre els dos planetes es produirà entre el dia 3 i 4 d'abril. Realment aquest aparellament només s'aprecia així vist des de la Terra. Venus aquests dies esta molt més lluny de la Terra (235 milions de km) que Mercuri (151 milions de km), això significa que la llum que emeten tarda 14 min. i 8,4 min., respectivament. Tot i això Venus és més brillant degut a tres característiques, el seu diàmetre és el doble del de Mercuri, degut a que esta cobert d'una capa de núvols blanca i molt brillant en comparació amb la superfície fosca i rocosa de Mercuri, i finalment degut a que l'alba mostra cap a la Terra una major part de la seva cara diürna.