S'ha publicat a la revista Public Library of Sciense (PLoS) Biology el descobriment d'un nou mètode per generar neurones. Investigadors finançats en part amb fons comunitaris (pel projecte EUTRACC) han aconseguit convertir cèl·lules glials del cervell en dues classes funcionals diferents de neurones. Les seves troballes podrien propiciar avenços importants en el tractament de patologies neurodegeneratives com el mal d'Alzheimer o els vessaments cerebrals. Aquest descobriment s'ha aconseguit mitjançant l'expressió selectiva de factors de transcripció específics.
diumenge, 30 de maig del 2010
dijous, 27 de maig del 2010
Troben el primer gen comú a les malaltes cardíaques congènites
Segons Peter J. Griber "El gen ISL1 realitza un paper clau en la regulació del desenvolupament prematur cardíac, pel que es té que investigar com un factor de risc genètic en les malalties cardiovascular congènites". En lloc de suposar que diferents gens produeixen cada defecte específic, van generar la hipòtesis de que una variant del gen comú opera en una fase prematura del camí biològic per la formació del cor, i per tant afecta a múltiples subtipus de malalties cardiovascular congènites.
Dintre aquest gen van descobrir que un SNP augmenta el risc de en nens blancs i un altre SNP augmenta el risc en nens afroamericans.
Mentres que els descobriments genètics no afecten directament al tractament per nens amb aquest tipus de malalties " un coneixement més exhaustiu de la base molecular de les cardiopaties beneficiaria els nens als que es tracta. Una major comprensió dels successos moleculars en el desenvolupament prematur ens pot apropar molt més a la medicina personalitzada.
Les malalties cardíaques congènites poden afectar a una amplia varietat de diferents estructures del cor i la tenen almenys un de cada 100 nens recent nascuts. Aquest tipus de malalties varien molt en quant a la gravetat.
dimarts, 25 de maig del 2010
Com es genera el centre cerebral de les emocions?
Segons Juan de Carlos, director de la investigació i científic de l'Institut Cajal de Madrid (CSIC) "conèixer com s'origina el conjunt de nuclis de neurones que conformen l'amígdala en fonamental per entendre els desordres psiquiàtrics provocats per alteració en aquesta part del cervell anterior, com la carència patològica de la por, la depressió o l'esquizofrènia.
La revista Nature Neuroscience ha publicat un estudi en el que s'explica que la capacitat de les neurones immigrants d'arribar a una regió cerebral allunyada es deu a que expressen un gen anomenat Orthopedia (Otp). Les alteracions de Opt produeixen un desenvolupament anormal de l'amígdala.
Al inactivar el gen Otp van descobrir que les cèl·lules hipotalàmiques no podien iniciar el seu viatge migratori per arribar els nuclis de l'amígdala. Això causava una deficiència cel·lular que es traduïa en un volum menor dels nuclis que constitueixen l'amígdala i per tant s'esperava una patologia funcional de l'estructura. Aquests resultats obren inesperades expectatives per la comprensió del desenvolupament aviat del cervell.
divendres, 21 de maig del 2010
Una nova visió de la Galàxia M83
La imatge captada per la càmera HAWK-I del Very Large Telescope (VLT) de ESO en l'observatori Paranal (Xile) ha mostrat una de les imatges més detallades i boniques mai vistes sobre la galàxia Messier 83 (M83). Al observar aquesta galàxia amb llum infraroja la major part de la pols que l'enfosqueix es torna transparent. El gas brillant al voltant d'estrelles joves i calentes, present en els braços espirals, també ressalta menys en les imatges infraroges. Com a resultat es pot observar molt millor l'estructura de la galàxia, així com les estrelles que la formen. Aquesta imatge demostra l'increïble poder d'aquesta càmera, i això és molt important pels astrònoms que busquen cúmuls d'estrelles joves.
La galàxia M83 esta ubicada a 15 milions d'anys llum de distància a la constel·lació de Hydra. Té una extensió de 40 milions d'anys llum i a més a més és molt similar a la nostra galàxia la Via Làctia ja que té forma d'espiral i té una franja d'estrelles que travessa el seu centre. Aquesta galàxia és famosa per els seu gran nombre de supernoves.
dimecres, 19 de maig del 2010
Els primers animals a la Terra no es van extingir
Fa 550 milions d'any quan es va desenvolupar els primers animals després de milions d'any de vida unicel·lular, però després d'aquest desenvolupament que va portar a una gran diversitat de formes anatòmiques noves, aquests animals van desaparèixer del registre fòssil.
Els paleontòlegs han debatut durant anys si aquesta manca de fòssils és a causa d'una mala conservació o a causa d'una extinció en massa d'aquests animals. En aquests últims anys, gràcies a nous descobriments de fòssils de fauna post-càmbrica, s'està parlant que la primera hipòtesi és la correcta. Per tant si no queden fòssils càmbrics en els períodes següents és senzillament perquè es conserven molt poc. Els animals trobats a prop de la localitat de Saragossa datats de fa uns 480 milions d'anys (període Ordovícic) tenen formes molt similars a aquells extrets en el jaciment càmbric de Burgess Shale. Això implica que la fauna càmbrica no es va extingir sinó que va continuar evolucionant.
Aquesta troballa apareixerà pròximament a la revista Nature.
dilluns, 17 de maig del 2010
Nova diana contra el càncer
Un grup de científics del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) liderats per Maria A. Blasco descobreixen que la proteïna TPP1 és essencial per la funció de la telomerasa, l'enzim que permet la immortalitat dels tumors. Aquest estudi serà publicat en el pròxim número de la revista Nortamerciana Developmental Cell.
Algunes de les estratègies actuals contra el càncer es centren en combatre la telomerasa, un enzim que facilita que les cèl·lules (incloent les cancerígenes) es multipliquen indefinidament i siguin immortals. La telomerasa només és efectiu quan s'uneix al telòmer, l'estructura que hi ha el final dels cromosomes i la seva funció és protegir el nostre material genètic. Els telomers al mateix temps estan protegits per un grup de sis proteïnes anomenades shelterinas: TRF1, TRF2, POT1, RAP1, TIN2 i TPP1.
Aquest estudi demostra que TPP1 és l'element d'unió entre la telomerasa i el telòmer. En absència de TPP1 la telomerasa no és capaç d'actuar perquè no s'associa al telòmer. Un ratolí sense TPP1 a les cèl·lules epitelials. Aquest ratolí presenta telòmers malmesos i més curts del que és habitual degut a que la telomerasa no fa la seva funció. Degut aquesta alteració les seves cèl·lules mares no eren capaces de regenerar els teixits.
El descubriment que la TPP1 és imprescindible per la funció rejovenidora de la telomerasa va ser confirmada utilitzant tècniques de reprogramació nuclear.
dijous, 13 de maig del 2010
Un forat a l'espai
El telescopi espacial Herschel de l'Agència Espacial Europea (ESA), que opera a la banda de l'infraroig, ha detectat un forat a l'espai a uns 1.500 anys llum de la Terra. Gràcies aquesta troballa els científics podran conèixer el final del procés de creació de les noves estrelles. Les estrelles es formen a l'interior de densos núvols de pols i gas. Tot i que s'han detectat raigs i núvols de gas ejectats per estrelles en formació, continua sent un misteri saber com són capaces de dispersar per complet el núvol que les rodeja per emergir com un nou Astra independent. El telescopi Herschel ara pot observar un pas d'aquest procés.
Durant la major part del segle XX es pensava que aquestes regions fosques es corresponien a densos núvols de pols i gas que no permetien el pas de la llum. Però quan Herschel va observar aquestes zones i es va veure que la regió continuava sent fosca, va desconcertar els astrofísics ja que Herschel esta dissenyat per poder veure a través d'aquests núvols. O bé el núvol era molt dens o alguna cosa rara estava passant. Al investigar aquesta regió des de la Terra es va veure que realment era buida. Alguna cosa havia perforat un forat a través del núvol.
Els experts creuen que aquest forat es va crear quan els raigs del gas ejectat per les estrelles en formació de la regió van travessar el núvol de gas i pols que forma la nebulosa NGC1999. La intensa radiació d'alguna estrella propera podria haver contribuït a engrandir el forat. Independentment de com s'hagi format, aquest forat pot ajudar a comprendre com es dispersen els núvols de formació a l'últim pas del procés de creació de les estrelles.
dimarts, 11 de maig del 2010
Les galàxies més llunyanes de l'Univers
Un equip d'astrònoms de Japó i Alemanya ha descobert el cúmul de galàxies més llunyà de l'univers. Es troba a 9,6 mil milions d'anys llum de la Terra i ho han aconseguit gràcies a detectar una llum invisible als nostres ulls. La troballa ha estat publicat a la revista Astrophysical Journal Letters.
Segons expliquen els científics, l'Univers és una màquina del temps. Com més a dintre les profunditats més endarrere en el temps viatges. Els astrònoms han utilitzat aquest principi per buscar els grups de galàxies més antigues, però l'expansió del cosmos empeny a les galàxies llunyanes lluny de la Terra a gran velocitat, de tal manera que desapareixen davant les longituds d'ona visible i només és possible observar-les en longituds d'ona d'infraroig. Aquest canvi fa que la llum de l'Univers llunyà sigui invisible, això ha impedit el progrés en els estudis.
Aquest cúmul de galàxies es troba en la constel·lació Cetus. L'instrument utilitzat per poder veure aquest cúmul ha estat el denominat MOIRCS (Multi-Obejct Infrared Camera Spectrograph) situat en el telescopi Subaru a Hawaii. Gràcies a l'instrument XXMM-Newton, van ser capaços de detectar la llum que emet les altíssimes temperatures dels cúmuls de galàxies i que no és tant blau que no és visible per l'ull humà. Aquest descobriment permetrà saber més sobre l'Univers.
dilluns, 10 de maig del 2010
Què podem fer davant l'impacta d'un asteroide?
Què podem fer davant l'impacta d'un asteroide?
Un asteroide potencialment perillós (2010 GU21) ha realitzat un màxim apropament a la Terra. Aquest asteroide va ser descobert pel telescopi del Catalina Sky Survey a Arizona (EE.UU) només amb un mes d'antelació.
El 75% dels asteroides de més de 1 km (805 asteroides capaços de produir una catàstrofe planetària) estan localitzats, cap d'elles té una òrbita perillosa. Un problema important són els asteroides de temany més petit ja que aquests són dífícils de detectar i poden aparèixer per sorpresa. Per exemple un objecte de 20 a 30 metres podria arrasar una ciutat entera i un objecte d'uns 300 metres podria arrasar tot Catalunya.
En els últims anys s'està fent un esforç molt gran per intentar detectar els asteroides mitjançant un sistema de vigilància adequat amb telescopis terrestres i espacials. Ara per ara les fórmules per intentar destruir un asteroides són noves i immadures. La possibilitat d'enviar una nau que exerseixi una força que aconsegueixi canviar lentament l'òrbita de col·lisió només seria eficient amb objectes de fins a 100 metres de diàmetre descoberts una dècada d'antelació. Una altre de les possibilitats és una explosió nuclear pels objectes més petits.
De moment les úniques formes de defensa civil (evaquació, refugi, infraestructura d'emergència ) que podrien adaptar-se a un aconteixament d'aquestes dimensions que podrien realitzar-se són , per exemple les que estan en alguns països davant una erupció volcànica.
El 75% dels asteroides de més de 1 km (805 asteroides capaços de produir una catàstrofe planetària) estan localitzats, cap d'elles té una òrbita perillosa. Un problema important són els asteroides de temany més petit ja que aquests són dífícils de detectar i poden aparèixer per sorpresa. Per exemple un objecte de 20 a 30 metres podria arrasar una ciutat entera i un objecte d'uns 300 metres podria arrasar tot Catalunya.
En els últims anys s'està fent un esforç molt gran per intentar detectar els asteroides mitjançant un sistema de vigilància adequat amb telescopis terrestres i espacials. Ara per ara les fórmules per intentar destruir un asteroides són noves i immadures. La possibilitat d'enviar una nau que exerseixi una força que aconsegueixi canviar lentament l'òrbita de col·lisió només seria eficient amb objectes de fins a 100 metres de diàmetre descoberts una dècada d'antelació. Una altre de les possibilitats és una explosió nuclear pels objectes més petits.
De moment les úniques formes de defensa civil (evaquació, refugi, infraestructura d'emergència ) que podrien adaptar-se a un aconteixament d'aquestes dimensions que podrien realitzar-se són , per exemple les que estan en alguns països davant una erupció volcànica.
divendres, 7 de maig del 2010
Herschel capta una estrella que desafia la ciència
Herschel capta una estrella que desafia la ciència
Herschel, l'observatori espacial de l'Agència Espacial Europea en la banda de l'infraroig ha descobert, en un any, aspectes fins ara desconeguts sobre la formació de les noves estrelles.
Una de les imatges capturades per Herschel ha estat el de la formació d'una estrella impossible. Els resultats s'han portat el Centre Europeu d'Investigació i Tecnologia Espacial (ESTEC) de la ESA. Aquestes primers conclusions desafien les teories actuals de formació d'estrelles i proposen nous camins per futures investigacions.
Les observacions realitzades per Herschel del núvol de formació d'estrelles RCW120 han revelat una estrella embrionària que podria convertir-se en una de les estrelles més gran i més brillants de la nostra galàxia en els pròxims milers d'anys. Actualment ja té una massa 8 o 10 vegades més gran que el Sol i pot seguir creixent gràcies a les nebuloses de gasos del seus voltant. "Les estrelles massives són poc freqüents i tenen una vida molt curta a més a més segons les teories actuals no és possible la formació d'estrelles amb una massa superior a 8 vegades la del Sol" segons diu la Doctora Annie Zavagno. La teoria que no poden existir estrelles de més de 8 vegades la massa del Sol és deguda a que aquestes estrelles emeten tanta llum que fa que es dispersin els núvols del voltant i que no puguin seguir creixent. Però per algun motiu, encara desconegut aquestes estrelles existeixen i amb masses de més de 150 vegades la del Sol. Gràcies al descobriment d'una d'aquestes estrelles en formació produït per Herschel els astrònoms podran estudiar on fallen en les seves teories.
Herschel, l'observatori espacial de l'Agència Espacial Europea en la banda de l'infraroig ha descobert, en un any, aspectes fins ara desconeguts sobre la formació de les noves estrelles.
Una de les imatges capturades per Herschel ha estat el de la formació d'una estrella impossible. Els resultats s'han portat el Centre Europeu d'Investigació i Tecnologia Espacial (ESTEC) de la ESA. Aquestes primers conclusions desafien les teories actuals de formació d'estrelles i proposen nous camins per futures investigacions.
Les observacions realitzades per Herschel del núvol de formació d'estrelles RCW120 han revelat una estrella embrionària que podria convertir-se en una de les estrelles més gran i més brillants de la nostra galàxia en els pròxims milers d'anys. Actualment ja té una massa 8 o 10 vegades més gran que el Sol i pot seguir creixent gràcies a les nebuloses de gasos del seus voltant. "Les estrelles massives són poc freqüents i tenen una vida molt curta a més a més segons les teories actuals no és possible la formació d'estrelles amb una massa superior a 8 vegades la del Sol" segons diu la Doctora Annie Zavagno. La teoria que no poden existir estrelles de més de 8 vegades la massa del Sol és deguda a que aquestes estrelles emeten tanta llum que fa que es dispersin els núvols del voltant i que no puguin seguir creixent. Però per algun motiu, encara desconegut aquestes estrelles existeixen i amb masses de més de 150 vegades la del Sol. Gràcies al descobriment d'una d'aquestes estrelles en formació produït per Herschel els astrònoms podran estudiar on fallen en les seves teories.
dissabte, 1 de maig del 2010
Descobreixen un nou planeta el Sistema Solar
Descobreixen un nou planeta el Sistema Solar
L'equip d'investigadors liderats per John J. Matese, de la Universitat de Louisiana acaba de publicar un estudi en el que diu que podria existir un nou planeta gegant (massa entre 1 i 4 vegades la de Júpiter) a les fronteres del nostre Sistema Solar.
Es creu que el nou Planeta estaria situat a la zona exterior de la Nebulosa de Oort, a un any llum de distància de nosaltres. Aquest planeta es va trobar fent un anàlisis estadísitc i dinàmic de la regió esfèrica de runes que envolta el Sistema Solar i es van trobar anomalies que es podrien explicar amb la presència d'un cos planetari de massa molt més gran que el planeta Júpiter. El 1999 el mateix científic ja creia que existia un cos planetari, però en els darrers anys les bases de dades dels cometes han estat actualitzades i per tant permet realitzar anàlisis molt més precisos. Segons Matese les anomalies detectades en la distribució de població dels cometes en la zona externa de la Nebulosa Oort suggereix que almenys un 20% dels cometes estan patint efectes de l'estirament gravitatori d'un cos gegant.
L'equip d'investigadors liderats per John J. Matese, de la Universitat de Louisiana acaba de publicar un estudi en el que diu que podria existir un nou planeta gegant (massa entre 1 i 4 vegades la de Júpiter) a les fronteres del nostre Sistema Solar.
Es creu que el nou Planeta estaria situat a la zona exterior de la Nebulosa de Oort, a un any llum de distància de nosaltres. Aquest planeta es va trobar fent un anàlisis estadísitc i dinàmic de la regió esfèrica de runes que envolta el Sistema Solar i es van trobar anomalies que es podrien explicar amb la presència d'un cos planetari de massa molt més gran que el planeta Júpiter. El 1999 el mateix científic ja creia que existia un cos planetari, però en els darrers anys les bases de dades dels cometes han estat actualitzades i per tant permet realitzar anàlisis molt més precisos. Segons Matese les anomalies detectades en la distribució de població dels cometes en la zona externa de la Nebulosa Oort suggereix que almenys un 20% dels cometes estan patint efectes de l'estirament gravitatori d'un cos gegant.
dimarts, 27 d’abril del 2010
L'atlas més gran d'anells nuclears galàctics
L'altles més gran d'anells nuclears galàctics
Un equip internacional d'astrofísics acaba de presentar l'atles més complet d'anells nuclears anomenat AINUR. Els anells nuclears són gegants regions anulars on neixen les estrelles que rodegen alguns nuclis galàctics, el seu temany mitjà oscil·la entre 500 i 3000 anys llum i són molt brillants perquè en ells hi ha moltes estrelles joves. Aquest tipus d'estrelles viuen poc però brillant molt abans d'explotar com a supernoves. El catàleg publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, inclou 113 anells de 107 galàxies. Sis són anells de pols en galàxies el·líptiques i la majoria són anells de formació d'estrelles en galàxies en forma de disc. Per tal de trobar els anells els astrofísics s'han basat en imatges d'unes 500 galàxies obtingudes a partir del telescopi espacial Hubble de la NASA i l'Agència Espacial Europea entre d'altres. Les imatges s'han processat amb filtres i s'han generat mapes de diferents tipus per facilitar la detecció.
Un equip internacional d'astrofísics acaba de presentar l'atles més complet d'anells nuclears anomenat AINUR. Els anells nuclears són gegants regions anulars on neixen les estrelles que rodegen alguns nuclis galàctics, el seu temany mitjà oscil·la entre 500 i 3000 anys llum i són molt brillants perquè en ells hi ha moltes estrelles joves. Aquest tipus d'estrelles viuen poc però brillant molt abans d'explotar com a supernoves. El catàleg publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, inclou 113 anells de 107 galàxies. Sis són anells de pols en galàxies el·líptiques i la majoria són anells de formació d'estrelles en galàxies en forma de disc. Per tal de trobar els anells els astrofísics s'han basat en imatges d'unes 500 galàxies obtingudes a partir del telescopi espacial Hubble de la NASA i l'Agència Espacial Europea entre d'altres. Les imatges s'han processat amb filtres i s'han generat mapes de diferents tipus per facilitar la detecció.
dissabte, 24 d’abril del 2010
Planetes semblants a la Terra dins la Via Làctia
Planetes semblants a la Terra dins la Via Làctia
Un grup d'investigadors de la Universitat de Leicester, en el Regne Unit, han descobert proves que diuen que els planetes aquosos i rocosos són comuns a la Via Làctia.
Gràcies a l'estudi de les enanes blanques i les restes compactes d'estrelles que havien estat com el Sol, s'ha pogut observar que les seves atmosferes pures d'hidrogen i heli contenen restes de metalls contaminants externes (calci, magnesi, ferro). Durant anys s'havia pensat que el medi interestal·lar, el gas entre les estrelles era la font d'aquesta contaminació.
Un grup d'investigadors de la Universitat de Leicester, en el Regne Unit, han descobert proves que diuen que els planetes aquosos i rocosos són comuns a la Via Làctia.
Gràcies a l'estudi de les enanes blanques i les restes compactes d'estrelles que havien estat com el Sol, s'ha pogut observar que les seves atmosferes pures d'hidrogen i heli contenen restes de metalls contaminants externes (calci, magnesi, ferro). Durant anys s'havia pensat que el medi interestal·lar, el gas entre les estrelles era la font d'aquesta contaminació.
D'un 3% a un 20% de les enanes blanques estan contaminades. Gràcies els estudis on s'examinaven les posicions, els moviments i els espectres de les enanes blanques es creu que, en la majoria de casos, els metalls són restes planetaris rocosos i d'aigua. El fet que hi hagi aigua a una gran part dels asteroides al voltant d'altres estrelles, demostra que almenys la vida simple pot ser comuna a tota la galàxia.
dilluns, 19 d’abril del 2010
Introdueixen en cèl·lules vives xips de silici que actuen com a sensors
Introdueixen en cèl·lules vives xips de silici que actuen com a sensors
Un grup de científics ha realitzat uns estudis publicats a la revista Small, en els quals es demostra que amb les noves tecnologies es poden crear xips de silici més petits que les cèl·lules vives, introduir-los en les cèl·lules i fins i tot interaccionar amb elles, tot i això les aplicacions que es poden derivar d'aquests experiments encara estan molt llunyanes.
Els científics han fabricat xips de 3 micròmetres de diàmetre i un gruix de 0,5 micròmetres que incorporen diacetat de fluoresceïna (CFDA), una molècula que quan interacciona amb la cèl·lula produeix una emissió fluorescent visible a través del microscopi . Els xips es van incorporar en cèl·lules humanes HeLa i en cèl·lules de l'ameba unicel·lular Dictyostelium discoideum. els investigadors van comprovar que la majoria de les cèl·lules seguien vives al cap d'una setmana i després d'introduir el xip i que la molècula CFDA havia interaccionat amb la cèl·lula, que es va poder veure pel microscopi gràcies a la fluorescència emesa.
A més a més aquests xips poden formats a partir de diferents compostos i poden incorporar diferents estructures mecanitzades nanomètriques. Aquesta última característica és important perquè gran part del potencial dels xips de silici es basa en la mecanització, que permet fabricar sensors.
Un grup de científics ha realitzat uns estudis publicats a la revista Small, en els quals es demostra que amb les noves tecnologies es poden crear xips de silici més petits que les cèl·lules vives, introduir-los en les cèl·lules i fins i tot interaccionar amb elles, tot i això les aplicacions que es poden derivar d'aquests experiments encara estan molt llunyanes.
Els científics han fabricat xips de 3 micròmetres de diàmetre i un gruix de 0,5 micròmetres que incorporen diacetat de fluoresceïna (CFDA), una molècula que quan interacciona amb la cèl·lula produeix una emissió fluorescent visible a través del microscopi . Els xips es van incorporar en cèl·lules humanes HeLa i en cèl·lules de l'ameba unicel·lular Dictyostelium discoideum. els investigadors van comprovar que la majoria de les cèl·lules seguien vives al cap d'una setmana i després d'introduir el xip i que la molècula CFDA havia interaccionat amb la cèl·lula, que es va poder veure pel microscopi gràcies a la fluorescència emesa.
A més a més aquests xips poden formats a partir de diferents compostos i poden incorporar diferents estructures mecanitzades nanomètriques. Aquesta última característica és important perquè gran part del potencial dels xips de silici es basa en la mecanització, que permet fabricar sensors.
dijous, 15 d’abril del 2010
Identifiquen la funció cerebral de dos gens relacionats amb l'esquizofrènia
Identifiquen la funció cerebral de dos gens relacionats amb l'esquizofrènia
Un grup d'Investigadors Espanyols ha descobert la funció que fan a l'escorça cerebral dos gens relacionats amb l'esquizofrènia Nrg1 i ErbB4. Aquest descobriment s'ha publicat a la revista Nature i permetrà buscar fàrmacs més efectius i selectius i conèixer les causes d'aquesta malaltia. Aquests gens són essencials per establir les connexions inhibidores entre les neurones de l'escorça.
No es coneix molt sobre les causes de l'esquizofrènia però es creu que apareix gràcies a l'alteració simultània de diferents gens. Un estudi ha revelat que aquests dos gens tenen un paper important en el desenvolupament de les connexions de les interneurones inhibidores de l'escorça cerebral (la seva missió és modular i sincronitzar l'activitat de les neurones principals de l'escorça). En concret aquests dos gens compleixen una doble funció: permeten la formació de connexions entre neurones inhibidores i excitadores i són necessàries perquè les interneurones rebin les connexions excitadores. Per això si es perd la funció d'aquets gens (per exemple per culpa d'una mutació) l'escorça cerebral perd inhibició, i això dona lloc a importants desajustos.
Un grup d'Investigadors Espanyols ha descobert la funció que fan a l'escorça cerebral dos gens relacionats amb l'esquizofrènia Nrg1 i ErbB4. Aquest descobriment s'ha publicat a la revista Nature i permetrà buscar fàrmacs més efectius i selectius i conèixer les causes d'aquesta malaltia. Aquests gens són essencials per establir les connexions inhibidores entre les neurones de l'escorça.
No es coneix molt sobre les causes de l'esquizofrènia però es creu que apareix gràcies a l'alteració simultània de diferents gens. Un estudi ha revelat que aquests dos gens tenen un paper important en el desenvolupament de les connexions de les interneurones inhibidores de l'escorça cerebral (la seva missió és modular i sincronitzar l'activitat de les neurones principals de l'escorça). En concret aquests dos gens compleixen una doble funció: permeten la formació de connexions entre neurones inhibidores i excitadores i són necessàries perquè les interneurones rebin les connexions excitadores. Per això si es perd la funció d'aquets gens (per exemple per culpa d'una mutació) l'escorça cerebral perd inhibició, i això dona lloc a importants desajustos.
dimarts, 13 d’abril del 2010
Activitat volcànica a Venus
Activitat volcànica a Venus
La sonda de Venus Express de l'agència espacial Europea (ESA) ha descobert una intensa activitat volcànica en aquest planeta, segons ha publicat Science.
L'activitat dels volcans pot revelar la manera com s'ha estructurat la superfície de Venus en els últims milions d'anys. A més a més també ens ajudarà a entendre l'evolució del clima i de la massa d'aquest planeta tant proper a la Terra.
Venus i la Terra són planetes d'un temany semblant i d'una producció interna de calor semblant. Tot i això els dos han tingut una evolució geològica molt diferent. Mentre que Venus és un planeta calent la Terra és un planeta molt més fred. La sonda Venus Express té la missió d'estudiar l'atmosfera de Venus mitjançant un espectròmetre d'imatge infraroja i visible. Suzanne Smrekar, científica del Laboratori de "Propulsión a Chorro" de la NASA explica que la investigació s'ha centrat en tres punts de l'hemisferi Sud de la superfície de Venus. D'aquests punts sorgeixen columnes de pedres foses degut a les elevades temperatures. Aquests punts emeten una quantitat anormalment elevada de calor. Això significa que ens trobem davant de volcans recentment actius.
La sonda de Venus Express de l'agència espacial Europea (ESA) ha descobert una intensa activitat volcànica en aquest planeta, segons ha publicat Science.
L'activitat dels volcans pot revelar la manera com s'ha estructurat la superfície de Venus en els últims milions d'anys. A més a més també ens ajudarà a entendre l'evolució del clima i de la massa d'aquest planeta tant proper a la Terra.
Venus i la Terra són planetes d'un temany semblant i d'una producció interna de calor semblant. Tot i això els dos han tingut una evolució geològica molt diferent. Mentre que Venus és un planeta calent la Terra és un planeta molt més fred. La sonda Venus Express té la missió d'estudiar l'atmosfera de Venus mitjançant un espectròmetre d'imatge infraroja i visible. Suzanne Smrekar, científica del Laboratori de "Propulsión a Chorro" de la NASA explica que la investigació s'ha centrat en tres punts de l'hemisferi Sud de la superfície de Venus. D'aquests punts sorgeixen columnes de pedres foses degut a les elevades temperatures. Aquests punts emeten una quantitat anormalment elevada de calor. Això significa que ens trobem davant de volcans recentment actius.
divendres, 9 d’abril del 2010
Un pèptid que ajuda els fàrmacs contra el càncer
Un pèptid que ajuda els fàrmacs contra el càncer
La revista Science publica aquesta setmana el que ha descobert un equip de la Universitat de Califòrnia (EE.UU) dirigit per Kazuki Sugahara. L'equip de Kazuki Sugahara ha trobat un pèptid específic anomenat iRGD que pot ajudar a un medicament anticanserigen a fer malbé els teixits del tumor sense danyar les cèl·lules sanes. Fins ara no s'havien pogut desenvolupar nous fàrmacs amb eficàcia degut a que no podien penetrar en el teixit tumoral. Aquest pèptid és co-injectat al mateix temps que el fàrmac. Tot just està a la fase preclínica, ja que totes les dades de que es disposen són de ratolins. Encara falta investigar si l'estratègia és efectiva per càncers humans. Esperen poder realitzar els assajos clínics d'aquí tres anys.
La revista Science publica aquesta setmana el que ha descobert un equip de la Universitat de Califòrnia (EE.UU) dirigit per Kazuki Sugahara. L'equip de Kazuki Sugahara ha trobat un pèptid específic anomenat iRGD que pot ajudar a un medicament anticanserigen a fer malbé els teixits del tumor sense danyar les cèl·lules sanes. Fins ara no s'havien pogut desenvolupar nous fàrmacs amb eficàcia degut a que no podien penetrar en el teixit tumoral. Aquest pèptid és co-injectat al mateix temps que el fàrmac. Tot just està a la fase preclínica, ja que totes les dades de que es disposen són de ratolins. Encara falta investigar si l'estratègia és efectiva per càncers humans. Esperen poder realitzar els assajos clínics d'aquí tres anys.
dilluns, 5 d’abril del 2010
Regeneren cèl·lules productores d'insulina a ratolins diabètics
Regeneren cèl·lules productores d'insulina a ratolins diabètics
Avui es publica a l'edició online de la revista Nature que l'equip de l'investigador espanyol Pedro Herrera de la Universitat de Ginebra (Suïssa) ha revelat que les cèl·lules beta, productores d'insulina poden reaparèixer en ratolins adults transgènics a partir d'una població de cèl·lules pancreàtiques madures d'un tipus diferent.
Aquest estudi obre les portes a desenvolupar una nova teràpia regenerativa per corregir la diabetis.
En condicions normals, les cèl·lules productores d'insulina tenen una llarga existència i es repliquen poques vegades durant la vida. Després de la gran pèrdua de cèl·lules beta en la diabetis, apareix la pregunta la pregunta de si hi ha un procés regeneratiu. Si això fos així, es podria veure enfosquit per la destrucció ràpida de les cèl·lules regenerades a mesura que es formen, mitjançant el mecanisme autoimmune.
Pedro Herrera diu " Hem vist que el pàncrees adult d'un ratolí te la capacitat de regenerar parcialment cèl·lules beta (productores d'insulina) després d'haver-les perdut casi per complet (igual que una persona diabètica).
Aquest descobriment implica que la formació de cèl·lules beta es produeix a partir d'altres cèl·lules. Els científics ja havien determinat anteriorment que quan hi ha poques cèl·luls beta aquestes poden proliferar-se i contribuir a una regeneració.
Gràcies a la combinació d'experiments de destrucció dirigida de cèl·lules beta amb els de mercat genètic d'altres tipus cel·lulars pancreàtics, en la nova investigació l'equip de Herrera ha arribat a la conclusió que una fracció de les cèl·lules que produeixen una altre hormona pancreàtica, el glucagó (amb efectes contraris a l'insulina) es converteixen espontàniament en cèl·lules productores d'insulina. Aquest procés de reprogramació cel·lular no induït directament podria ser útil per corregir la diabetis, un cop en coneguem les bases.
diumenge, 4 d’abril del 2010
Venus i Mercuri al cel
Venus i Mercuri al cel
Venus i Mercuri, els dos plantes més propers el Sol, es podran veure en el cel durant 10 dies, molt propers un de l'altre. Es poden veure a simple vista, mirant el cel cap Occident al cap de mitja hora de la posta de Sol.
Fins el 3 d'abril des de el sud d'Europa, Estat Units i Canada es pot veure mercuri a baix i a la dreta de Venus (la més brillant de les dos estrelles), mentres que a partir del dia 4 d'abril mercuri es veurà justament a la dreta de Venus.
És molt difícil veure Mercuri, però aquests dies és una bona oportunitat per veure'l ja que Venus li fa de guia. A partir del dia 10 d'abril Mercuri ja no es veurà, ja que serà cada vegada més difícil veure la cara il·luminada des de la Terra.
El màxim apropament aparent entre els dos planetes es produirà entre el dia 3 i 4 d'abril. Realment aquest aparellament només s'aprecia així vist des de la Terra. Venus aquests dies esta molt més lluny de la Terra (235 milions de km) que Mercuri (151 milions de km), això significa que la llum que emeten tarda 14 min. i 8,4 min., respectivament. Tot i això Venus és més brillant degut a tres característiques, el seu diàmetre és el doble del de Mercuri, degut a que esta cobert d'una capa de núvols blanca i molt brillant en comparació amb la superfície fosca i rocosa de Mercuri, i finalment degut a que l'alba mostra cap a la Terra una major part de la seva cara diürna.
Venus i Mercuri, els dos plantes més propers el Sol, es podran veure en el cel durant 10 dies, molt propers un de l'altre. Es poden veure a simple vista, mirant el cel cap Occident al cap de mitja hora de la posta de Sol.
Fins el 3 d'abril des de el sud d'Europa, Estat Units i Canada es pot veure mercuri a baix i a la dreta de Venus (la més brillant de les dos estrelles), mentres que a partir del dia 4 d'abril mercuri es veurà justament a la dreta de Venus.
És molt difícil veure Mercuri, però aquests dies és una bona oportunitat per veure'l ja que Venus li fa de guia. A partir del dia 10 d'abril Mercuri ja no es veurà, ja que serà cada vegada més difícil veure la cara il·luminada des de la Terra.
El màxim apropament aparent entre els dos planetes es produirà entre el dia 3 i 4 d'abril. Realment aquest aparellament només s'aprecia així vist des de la Terra. Venus aquests dies esta molt més lluny de la Terra (235 milions de km) que Mercuri (151 milions de km), això significa que la llum que emeten tarda 14 min. i 8,4 min., respectivament. Tot i això Venus és més brillant degut a tres característiques, el seu diàmetre és el doble del de Mercuri, degut a que esta cobert d'una capa de núvols blanca i molt brillant en comparació amb la superfície fosca i rocosa de Mercuri, i finalment degut a que l'alba mostra cap a la Terra una major part de la seva cara diürna.
dilluns, 29 de març del 2010
Els nivells d'acidesa augmentaran 0.3 o 0.4 unitats a finals de segle.
S'arribarà, a finals del segle, a uns nivells d'acidesa
Les emissions de CO2 alteren la química de l'aigua dels oceans, augmenten la seva acidesa i provoquen danys als organismes marins. Els científics preveuen que a finals del segle XXI l'acidesa pot augmentar 0.3 o 0.4 unitats i que arribarà a un nivells mai vistos fins fa 40 milions d'anys.
Les emissions de CO2 provoquen un escalfament de global a més d'un augmentar de l'acidesa de les aigües marines i això efecte a l'activitat de molts organismes, a la producció del fitoplàncton i per tant els peixos i crustacis que són una important font d'aliment dels éssers humans.
Més del 30% de les emissions de CO2 passa directament els oceans.
Per tal d'arribar aquestes conclusions els investigadors han comparat les estimacions actuals del PH dels oceans i les previsions per finals del segle XXI. A més a més han analitzat l'impacta en diferents registres fòssils i preveuen que si no es redueix immediatament les emissions de CO2 a l'atmosfera els nivells d'acidesa seran intolerables, sobretot pels coralls i els seus ecosistemes.
Les emissions de CO2 alteren la química de l'aigua dels oceans, augmenten la seva acidesa i provoquen danys als organismes marins. Els científics preveuen que a finals del segle XXI l'acidesa pot augmentar 0.3 o 0.4 unitats i que arribarà a un nivells mai vistos fins fa 40 milions d'anys.
Les emissions de CO2 provoquen un escalfament de global a més d'un augmentar de l'acidesa de les aigües marines i això efecte a l'activitat de molts organismes, a la producció del fitoplàncton i per tant els peixos i crustacis que són una important font d'aliment dels éssers humans.
Més del 30% de les emissions de CO2 passa directament els oceans.
Per tal d'arribar aquestes conclusions els investigadors han comparat les estimacions actuals del PH dels oceans i les previsions per finals del segle XXI. A més a més han analitzat l'impacta en diferents registres fòssils i preveuen que si no es redueix immediatament les emissions de CO2 a l'atmosfera els nivells d'acidesa seran intolerables, sobretot pels coralls i els seus ecosistemes.
diumenge, 28 de març del 2010
Sincrotró Alba
El Sincrotró AlbaAquesta setmana s'ha inaugurat el Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Aquest gran aparell no estarà en funcionament fins a finals d'any. Els responsables d'aquesta enorme infraestructura científica confien que el 2011 la brillantor de la seva llum ajudarà a multitud d'investigacions en diversos camps de la ciència.
Un Sincrotró és un accelerador de partícules subatòmiques, en concret d'electrons, que circulen a grans velocitats (velocitats pròximes a la de la llum) i col·lisionen. Això permet veure estructures i fenòmens microscòpics amb gran precisió.
La llum de sincrotró té moltes funcions, per exemple en física per determinar l'estructura atòmica de fluids i sòlids, en química per analitzar i millorar l'eficiència de les reaccions i en medicina per aplicacions en imatge mèdica i en radioteràpies. En ciències dels materials servirà per estudiar la matèria a escala nanomètrica o en la fabricació de microdispositius. En ciències ambientals per detectar elements traça en sòls i plantes i en ciències de la vida per determinar l'estructura (fins i tot estructura atòmica) de complexes molècules com les de les proteïnes o de microorganismes com virus o bactèries. A més a més també es podrà utilitzar per estudis fòssils ja que una característica de la llum sincrotró és la utilització de mètodes no destructius.
Un Sincrotró és un accelerador de partícules subatòmiques, en concret d'electrons, que circulen a grans velocitats (velocitats pròximes a la de la llum) i col·lisionen. Això permet veure estructures i fenòmens microscòpics amb gran precisió.
La llum de sincrotró té moltes funcions, per exemple en física per determinar l'estructura atòmica de fluids i sòlids, en química per analitzar i millorar l'eficiència de les reaccions i en medicina per aplicacions en imatge mèdica i en radioteràpies. En ciències dels materials servirà per estudiar la matèria a escala nanomètrica o en la fabricació de microdispositius. En ciències ambientals per detectar elements traça en sòls i plantes i en ciències de la vida per determinar l'estructura (fins i tot estructura atòmica) de complexes molècules com les de les proteïnes o de microorganismes com virus o bactèries. A més a més també es podrà utilitzar per estudis fòssils ja que una característica de la llum sincrotró és la utilització de mètodes no destructius.
Com poden els peixos zebra renovar el seu cor?
Com poden els peixos zebra renovar el seu cor?
Els peixos osteíctios, com el peix zebra, tenen la habilitat de regenerar el seu cor. S'han realitzat dos estudis per tal de poder entendre perquè els éssers humans no poden regenerar el seu cor com aquests peixos. Aquests estudis s'han publicat a la revista Nature.
El primer treball dirigit per Kenneth D. Poss, demostra que la major part de la regeneració es porta a terme per un tipus particular de cardiomicits. Las cèl·lules que expressen el gen cariogènesis gata4, entren en la zona afectada on proliferen i ajuden a reconstruir el múscul cardíac.
Per altre banda Juan Carlos Izpisúa Belmonte, investigador de l'institut Salk d'Estudis Biològics a Californi (EE UU) i el Ce
ntre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) lidera el segon estudi publicat a la revista Nature. Aquest estudi esta d'acord en que aquestes cèl·lules es des diferencien i proliferen amb l'objectiu de reparar i regenerar el múscul cardíac.
Segons explica Izpisúa "La regeneració del cor en el peix no passa mitjançant l'ús de cèl·lules mare o cèl·lules progenitores sinó per la des diferenciació de cardiomiocits preexistents en el cor". "Els resultats dels nostres estudis suggereixen que potser la regeneració en mamífers no és una utopia.
Els peixos osteíctios, com el peix zebra, tenen la habilitat de regenerar el seu cor. S'han realitzat dos estudis per tal de poder entendre perquè els éssers humans no poden regenerar el seu cor com aquests peixos. Aquests estudis s'han publicat a la revista Nature.
El primer treball dirigit per Kenneth D. Poss, demostra que la major part de la regeneració es porta a terme per un tipus particular de cardiomicits. Las cèl·lules que expressen el gen cariogènesis gata4, entren en la zona afectada on proliferen i ajuden a reconstruir el múscul cardíac.
Per altre banda Juan Carlos Izpisúa Belmonte, investigador de l'institut Salk d'Estudis Biològics a Californi (EE UU) i el Ce
ntre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) lidera el segon estudi publicat a la revista Nature. Aquest estudi esta d'acord en que aquestes cèl·lules es des diferencien i proliferen amb l'objectiu de reparar i regenerar el múscul cardíac.Segons explica Izpisúa "La regeneració del cor en el peix no passa mitjançant l'ús de cèl·lules mare o cèl·lules progenitores sinó per la des diferenciació de cardiomiocits preexistents en el cor". "Els resultats dels nostres estudis suggereixen que potser la regeneració en mamífers no és una utopia.
divendres, 19 de març del 2010
El càncer també pot morir de vell
El càncer també pot morir de vell
Un grup d'investigadors de EE.UU. ha descobert com frenar el càncer, provocant el seu envelliment. Provocar el seu envelliment significa detenir el procés de multiplicació descontrolat que caracteritza els tumors. En tot moment milons de cèl·lules de qualsevol persona mostren les primeres senyals que porten el càncer en forma de l'expressió oncògens. La majoria d'aquestes cèl·lules seran eliminades o obligades a envellir. Això sol passar en el segon dels tres passos que desencadena el tumor. Aquesta acció tallarà l'arrel de la malaltia en molts casos i en altres no. El que han fet els investigadors ha estat eliminar un gen (Skp2) clau perquè les cèl·lules segueixin multiplicant-se.
Un altre Júpiter a la via Làctia
Un altre Júpiter a la via Làctia
El satèl·lit espacial CoRot ha descobert el primer exoplaneta de tamany semblant el de Júpiter, que orbita el voltant d'una estrella semblant el Sol. Aquest descobriment s'ha fet en la constel·lació de la "Serpiente" a 1500 anys llum de distància de la Terra. Aquest descobriment encapçalat per un investigador del IAC serà publicat per la revista Nature.
Corot-9b és el primer exoplaneta similar a un del nostre sistema solar diu Hans Deeg, investigador de l'Institut de Astrofísica de Canàries (IAC). Gràcies els anàlisis dels seus trànsits, la informació sobre Corot-9b és més gran que la que tenim per altres plantes similars. Aquests trànsits tenen lloc quan el seu cos celeste bloqueja una mica de llum al passar davant de la seva estrella amfitriona. Aquesta espècie d'eclipsi causa fluctuacions en la brillantor de l'estrella que permeten induir, la massa, el diàmetre, densitat i temperatura del planeta. Fins avui s'han descobert 400 exoplanetes dels quals 70 han estat trobats pel mètode de trànsit.
El satèl·lit espacial CoRot ha descobert el primer exoplaneta de tamany semblant el de Júpiter, que orbita el voltant d'una estrella semblant el Sol. Aquest descobriment s'ha fet en la constel·lació de la "Serpiente" a 1500 anys llum de distància de la Terra. Aquest descobriment encapçalat per un investigador del IAC serà publicat per la revista Nature.
Corot-9b és el primer exoplaneta similar a un del nostre sistema solar diu Hans Deeg, investigador de l'Institut de Astrofísica de Canàries (IAC). Gràcies els anàlisis dels seus trànsits, la informació sobre Corot-9b és més gran que la que tenim per altres plantes similars. Aquests trànsits tenen lloc quan el seu cos celeste bloqueja una mica de llum al passar davant de la seva estrella amfitriona. Aquesta espècie d'eclipsi causa fluctuacions en la brillantor de l'estrella que permeten induir, la massa, el diàmetre, densitat i temperatura del planeta. Fins avui s'han descobert 400 exoplanetes dels quals 70 han estat trobats pel mètode de trànsit.
divendres, 12 de març del 2010
Les cascades de sang del glaciar Taylor
Cascades de Sang a l'Antàrtica
A l'Antàrtica, a les Valls seques de McMurdo hi ha el glacial Taylor, del qual hi brota una cascada de sang. El glacial Taylor és d'aigua salada. Aquest glacial ja es coneix des del 1960. Els anàlisis fets demostren que el color vermell de la cascada és degut a l'acumulació d'òxid de ferro a les sals d'aigua del glaciar, tot i això s'ignora la seva procedència. Tot i així els altres glaciars d'aigua salada no produeixen aquest fenomen. Una teoria podria ser que fa varis milions d'anys la Vall on hi ha el glacial Taylor va ser inundada per el Mar de Ross. Quan el clima del planeta va canviar el mar es va retirar donant lloc a un llac d'aigua salada. A mesura que el glacial Taylor va anar avançant els dipòsits de sal acumulada van arribar a l'extrem. Els ions ferrosos provinents de la sal són de l'època del Miocè. El glacial Taylor no es troba congelat en tota la seva totalitat sinó que flota sobre una salmorra que té una concentració de sal 4 vegades superior a la mitjana dels oceans terrestres. La pressió que exerceix la massa d'aigua congelada fa que la sal sigui expulsada adquirint un color vermellós (òxid de ferro en contacte amb l'oxigen atmosfèric). A més a més gràcies anàlisis fets s'ha vist que a l'interior del glacial existeixen bactèries autòtrofes.
dijous, 11 de març del 2010
Descubreixen un cràcter gegant a Àfrica central
S'ha trobat un cràter gegant de 45 km a la República Democràtica del Congo (RDC) gràcies a la desforestació que s'està produint a l'Àfrica central. Segons els científics de la Universitat de Padua es podria tractar d'un impacte d'un asteroide. Tot i això els experts no descarten altres hipòtesis ja que el cràter no presenta la clàssica elevació de terreny al voltant exterior, que es produeix gràcies a un desplaçament dels materials degut a un impacte. Els científics pensen que el fet que no aparegui aquesta elevació al voltant exterior pot ser degut a l'erosió del terreny. Un equip de la Universitat de Pauda es traslladarà a la zona per portar a terme un estudi de camp. Es buscaran restes de minerals que demostrin l'origen de l'anell trobat. En el cas que fos un impacte espacial es trobaria quars de xoc (cuarzo de choque), ja que es genera quan la pedra ha estat colpejada amb gran força.
diumenge, 7 de març del 2010
La Terra fa 716 millons d'anys era una bola de neu
LA TERRA, UNA BOLA DE NEU
Fa 716,5 milions d'anys el gel de la superfície del mar es va estendre fins l'Equador. Un grup de geòlegs ha trobat les probes per poder confirmar les sospites de que en aquella època la Terra era una bola de neu. Aquest estudi s'ha publicat a la revista Science i s'ha realitzat mitjançant anàlisis de roques antigues tropicals, que s'han trobat el nord-est de Canada. Gràcies aquests estudis es pot demostrar que la glaciació de la Terra es va produir fins i tot a l'Equador. Tot i això si la vida eucariota no s'ha extingit ha estat degut a que durant aquest període part de la llum solar i aigua es van mantenir disponibles en algun lloc. Segons afirma Macdonald fins i tot en aquesta època hi havia gradients de temperatura i per tant es probable que el gel fos dinàmic formant així zones on es va refugiar la vida.
Fa 716,5 milions d'anys el gel de la superfície del mar es va estendre fins l'Equador. Un grup de geòlegs ha trobat les probes per poder confirmar les sospites de que en aquella època la Terra era una bola de neu. Aquest estudi s'ha publicat a la revista Science i s'ha realitzat mitjançant anàlisis de roques antigues tropicals, que s'han trobat el nord-est de Canada. Gràcies aquests estudis es pot demostrar que la glaciació de la Terra es va produir fins i tot a l'Equador. Tot i això si la vida eucariota no s'ha extingit ha estat degut a que durant aquest període part de la llum solar i aigua es van mantenir disponibles en algun lloc. Segons afirma Macdonald fins i tot en aquesta època hi havia gradients de temperatura i per tant es probable que el gel fos dinàmic formant així zones on es va refugiar la vida.
divendres, 5 de març del 2010
Hubble descobreix una nova galàxia
El telescopi espacial Hubble de la Nasa ha descobert una brillant galàxia el·líptica situada a 500 milons d'anys llum de la Terra.
Es creu que degut a la gravetat les galàxies s'apropen i que aquesta galàxia (gran) es va quedar aïllada degut a que va engolint les galàxies més properes a ella (més petites). Es creu que l'estudi d'aquesta galàxia ajudarà els astrònoms a desxifrar la seva història a part de buscar galàxies petites ultracompactes, les quals només tenen nucli degut a la interacció amb galàxies més grans i poderoses.
Es creu que degut a la gravetat les galàxies s'apropen i que aquesta galàxia (gran) es va quedar aïllada degut a que va engolint les galàxies més properes a ella (més petites). Es creu que l'estudi d'aquesta galàxia ajudarà els astrònoms a desxifrar la seva història a part de buscar galàxies petites ultracompactes, les quals només tenen nucli degut a la interacció amb galàxies més grans i poderoses.
divendres, 26 de febrer del 2010
Es despren un iceberg de l'Antartida
Un iceberg del tamany de "Vizcaya" (2500 km quadrats) s'ha després de la llengua del glacial Mertz de l'Antàrtica. Aquest bloc s'ha després a causa d'una colisió produïda per un altre bloc de gel gegant el B9B. Aquest tipus de col·lisions només passen cada 50 o 100 anys. Els experts creuen que aquest fenomen pot afectar a la circulació oceànica, disminuint el contingut d'oxigen i la salinitat de les aigües i en conseqüència produint canvis a la meteorologia.
Rob Massom ha dit que el despreniment d'aquest iceberg no esta relacionat amb el canvi climàtic sinó que esta relacionat amb els moviments naturals de les plaques de gel.
Rob Massom ha dit que el despreniment d'aquest iceberg no esta relacionat amb el canvi climàtic sinó que esta relacionat amb els moviments naturals de les plaques de gel.
dimarts, 23 de febrer del 2010
La violenta historia d'una lluna de Saturn
La sonda espacial Cassini ha captat una imatge en 3D de Prometeo una de les llunes més properes a Saturn. Prometeo té 86 km d'envergadura i orbita a una distància de 140.000 km de Saturn. A la fotografia es pot veure que aquesta lluna gelada té una forma allargada i també les irregularitats i cràters. Aquestes cicatrius demostren que aquesta lluna ha patit importants impactes de meteorits. El 26 de desembre del 2009 Cassini va enviar dos fotografies en blanc i negre de la llunya. Els científics van combinar les dos fotos per tal de poder aconseguir aquesta imatge en 3D. Al gener passat s'havia publicat una foto de Prometeo en forma d'ou i és que resulta que només es mostrava un dels extrems irregulars més curts de la lluna.
dimarts, 16 de febrer del 2010
Jornada de Portes Obertes 2010
Divendres 19 de febrer del 2010 a les 9:30 h comença la Jornada de Portes Obertes 2010 pels estudiants i centres acadèmics. Aquesta jornada durarà fins a les 14:00 h. El dia 17 d'abril del 2010 a les 9:30 h les portes s'obriran per famílies i públic en general fins a les 14:00 h.
Des de fa deu anys la Universitat de Girona (UdG) s'encarrega de realitza aquestes jornades.
Aquest any les Jornades de Portes Obertes 2010 tindran lloc en els tres campus i dos escoles de la Universitat de Girona, el Campus del Barri Vell (Facultat d'Educació i Psicologia, Facultat de Lletres, Facultat de Turisme), el Campus del Centre (Escola Universitària d'Infermeria), el Campus de Montilivi (Escola Politècnica Superior, Facultat de Ciències, Facultat de Dret, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i la Facultat de Medicina), l'Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia (centre en procés d'adscripció) i l'Escola Universitària de Fisioteràpia Garbí (centre adscrit).
En aquestes jornades pots conèixer els campus, els centres, les instal·lacions esportives, l'oferta formativa, a més de realitzar un ampli ventall d'activitats culturals pensades especialment per a tu per tal d'aprendre i al mateix temps passar-ho bé. Pots consultar el PROGRAMA de les sessions informatives, visites guiades i activitats per cadascun dels estudis. A més a més hem preparat una FIRA anomenada "HO TENS A LA UdG" on trobaràs l'oferta d'activitats complementàries dels diferents serveis i associacions de la UdG. Aquesta Fira la podràs trobar al Campus de Montilivi davant de la Facultat de Ciències (en cas de pluja es farà a l'Espai de relació de la Facultat de Dret). També es realitza una conferència a les 10:00 h al Campus del Barri Vell (Facultat de Lletres) i a les 12:00 h al Campus Montilivi (Biblioteca) a càrrec de la Dra. Maria Lluïsa Pérez, vicerectora de Política Internacional anomenada "La internacionalització a la UdG, Mobilitat dels estudiants, projectes transfronterers i activitats de cooperació: una Universitat oberta al món".
Per tal de fer-te més fàcil la participació, en aquestes Jornades disposaràs d'un servei d'autobusos gratuïts.
La temperatura més alta de la història
En el Laboratori Nacional d'Energia de Brookhaven, Nova York, un grup de científics ha aconseguit generar la temperatura més alta detectada. Concretament quatre billons de graus centígrads (250.000 vegades més calor que la registrada en el centre del Sol). Un dels objectius d'aquest experiment és aconseguir entendre com es va formar l'univers. Els científics, a més a més, esperen trobar aplicacions pràctiques com els spintronics (materials que tenen l'objectiu de aconseguir fer més petits, potents i ràpids els dispositius informàtics). Aquest experiment s'ha dut a terme mitjançant un accelerador de partícules gegants enterrat a quatre metres de profunditat, gràcies el qual s'han fet xocar ions d'or entre si amb la finalitat de produir durant uns milisegons explosions ultracalentes.
L'equip de Steven Vigdor esta buscant una recreació del moment anterior del Big Bang quan les partícules de quarks i gluones es van condensar en hadrones, les partícules de la matèria que formen part de l'univers. La temperatura que s'ha aconsguit en l'experiment és capaç de fondre protons i neutrons i es creu que és bastant semblant a la temperatura registrada en els primers moments d'existència de l'univers, poc després del Big Bang.
L'equip de Steven Vigdor esta buscant una recreació del moment anterior del Big Bang quan les partícules de quarks i gluones es van condensar en hadrones, les partícules de la matèria que formen part de l'univers. La temperatura que s'ha aconsguit en l'experiment és capaç de fondre protons i neutrons i es creu que és bastant semblant a la temperatura registrada en els primers moments d'existència de l'univers, poc després del Big Bang.
dilluns, 15 de febrer del 2010
L'arma secreta de les cèl·lules cancerigenes contra la quimioterapia
Descobreixen una proteïna identificada com FANCL situada al cor dels sistemes de defensa dels tumors cancerígens. Aquesta proteïna ajuda a les cèl·lules malignes a reparar el dany que pateix el seu ADN a conseqüència del tractament del malalt amb quimioteràpia. La conclusió prinicpal d'aquest estudi, publicat a la revista Nature Structural and Molecular Biology, és que un tractament contra la proteïna FANCL pot ajudar a combatre el càncer. Gràcies el descobriment d'aquesta proteïna s'obre una nova branca d'investigació a nous fàrmacs que ajudin a debilitar la resistència de les cèl·lules cancerígenes quan s'administra la quimioteràpia.
dijous, 11 de febrer del 2010
Llançament nocturn del tranbordador Endeavour
L'Observatori de Dinàmica Solar, farà películes de tipus IMAX de las explosions solars, els investigadors esperen revelar els misteris de la variabilitat solar. El dia 9 de febrer es va llençar el tranbordador Endeavour juntament amb l'observatori de Dinàmica solar.
L'Observatori de Dinàmica Solar, farà películes de tipus IMAX de las explosions solars, els investigadors esperen revelar els misteris de la variabilitat solar. El dia 9 de febrer es va llençar el tranbordador Endeavour juntament amb l'observatori de Dinàmica solar.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)