Els nivells d'acidesa augmentaran 0.3 o 0.4 unitats a finals de segle.

S'arribarà, a finals del segle, a uns nivells d'acidesa

Les emissions de CO2 alteren la química de l'aigua dels oceans, augmenten la seva acidesa i provoquen danys als organismes marins. Els científics preveuen que a finals del segle XXI l'acidesa pot augmentar 0.3 o 0.4 unitats i que arribarà a un nivells mai vistos fins fa 40 milions d'anys.
Les emissions de CO2 provoquen un escalfament de global a més d'un augmentar de l'acidesa de les aigües marines i això efecte a l'activitat de molts organismes, a la producció del fitoplàncton i per tant els peixos i crustacis que són una important font d'aliment dels éssers humans.
Més del 30% de les emissions de CO2 passa directament els oceans.
Per tal d'arribar aquestes conclusions els investigadors han comparat les estimacions actuals del PH dels oceans i les previsions per finals del segle XXI. A més a més han analitzat l'impacta en diferents registres fòssils i preveuen que si no es redueix immediatament les emissions de CO2 a l'atmosfera els nivells d'acidesa seran intolerables, sobretot pels coralls i els seus ecosistemes.

Sincrotró Alba

El Sincrotró Alba

Aquesta setmana s'ha inaugurat el Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Aquest gran aparell no estarà en funcionament fins a finals d'any. Els responsables d'aquesta enorme infraestructura científica confien que el 2011 la brillantor de la seva llum ajudarà a multitud d'investigacions en diversos camps de la ciència.
Un Sincrotró és un accelerador de partícules subatòmiques, en concret d'electrons, que circulen a grans velocitats (velocitats pròximes a la de la llum) i col·lisionen. Això permet veure estructures i fenòmens microscòpics amb gran precisió.
La llum de sincrotró té moltes funcions, per exemple en física per determinar l'estructura atòmica de fluids i sòlids, en química per analitzar i millorar l'eficiència de les reaccions i en medicina per aplicacions en imatge mèdica i en radioteràpies. En ciències dels materials servirà per estudiar la matèria a escala nanomètrica o en la fabricació de microdispositius. En ciències ambientals per detectar elements traça en sòls i plantes i en ciències de la vida per determinar l'estructura (fins i tot estructura atòmica) de complexes molècules com les de les proteïnes o de microorganismes com virus o bactèries. A més a més també es podrà utilitzar per estudis fòssils ja que una característica de la llum sincrotró és la utilització de mètodes no destructius.

Com poden els peixos zebra renovar el seu cor?

Com poden els peixos zebra renovar el seu cor?

Els peixos osteíctios, com el peix zebra, tenen la habilitat de regenerar el seu cor. S'han realitzat dos estudis per tal de poder entendre perquè els éssers humans no poden regenerar el seu cor com aquests peixos. Aquests estudis s'han publicat a la revista Nature.
El primer treball dirigit per Kenneth D. Poss, demostra que la major part de la regeneració es porta a terme per un tipus particular de cardiomicits. Las cèl·lules que expressen el gen cariogènesis gata4, entren en la zona afectada on proliferen i ajuden a reconstruir el múscul cardíac.
Per altre banda Juan Carlos Izpisúa Belmonte, investigador de l'institut Salk d'Estudis Biològics a Californi (EE UU) i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) lidera el segon estudi publicat a la revista Nature. Aquest estudi esta d'acord en que aquestes cèl·lules es des diferencien i proliferen amb l'objectiu de reparar i regenerar el múscul cardíac.
Segons explica Izpisúa "La regeneració del cor en el peix no passa mitjançant l'ús de cèl·lules mare o cèl·lules progenitores sinó per la des diferenciació de cardiomiocits preexistents en el cor". "Els resultats dels nostres estudis suggereixen que potser la regeneració en mamífers no és una utopia.

El càncer també pot morir de vell

El càncer també pot morir de vell

Un grup d'investigadors de EE.UU. ha descobert com frenar el càncer, provocant el seu envelliment. Provocar el seu envelliment significa detenir el procés de multiplicació descontrolat que caracteritza els tumors. En tot moment milons de cèl·lules de qualsevol persona mostren les primeres senyals que porten el càncer en forma de l'expressió oncògens. La majoria d'aquestes cèl·lules seran eliminades o obligades a envellir. Això sol passar en el segon dels tres passos que desencadena el tumor. Aquesta acció tallarà l'arrel de la malaltia en molts casos i en altres no. El que han fet els investigadors ha estat eliminar un gen (Skp2) clau perquè les cèl·lules segueixin multiplicant-se.

Un altre Júpiter a la via Làctia

Un altre Júpiter a la via Làctia

El satèl·lit espacial CoRot ha descobert el primer exoplaneta de tamany semblant el de Júpiter, que orbita el voltant d'una estrella semblant el Sol. Aquest descobriment s'ha fet en la constel·lació de la "Serpiente" a 1500 anys llum de distància de la Terra. Aquest descobriment encapçalat per un investigador del IAC serà publicat per la revista Nature.
Corot-9b és el primer exoplaneta similar a un del nostre sistema solar diu Hans Deeg, investigador de l'Institut de Astrofísica de Canàries (IAC). Gràcies els anàlisis dels seus trànsits, la informació sobre Corot-9b és més gran que la que tenim per altres plantes similars. Aquests trànsits tenen lloc quan el seu cos celeste bloqueja una mica de llum al passar davant de la seva estrella amfitriona. Aquesta espècie d'eclipsi causa fluctuacions en la brillantor de l'estrella que permeten induir, la massa, el diàmetre, densitat i temperatura del planeta. Fins avui s'han descobert 400 exoplanetes dels quals 70 han estat trobats pel mètode de trànsit.

Les cascades de sang del glaciar Taylor

Cascades de Sang a l'Antàrtica

A l'Antàrtica, a les Valls seques de McMurdo hi ha el glacial Taylor, del qual hi brota una cascada de sang. El glacial Taylor és d'aigua salada. Aquest glacial ja es coneix des del 1960. Els anàlisis fets demostren que el color vermell de la cascada és degut a l'acumulació d'òxid de ferro a les sals d'aigua del glaciar, tot i això s'ignora la seva procedència. Tot i així els altres glaciars d'aigua salada no produeixen aquest fenomen. Una teoria podria ser que fa varis milions d'anys la Vall on hi ha el glacial Taylor va ser inundada per el Mar de Ross. Quan el clima del planeta va canviar el mar es va retirar donant lloc a un llac d'aigua salada. A mesura que el glacial Taylor va anar avançant els dipòsits de sal acumulada van arribar a l'extrem. Els ions ferrosos provinents de la sal són de l'època del Miocè. El glacial Taylor no es troba congelat en tota la seva totalitat sinó que flota sobre una salmorra que té una concentració de sal 4 vegades superior a la mitjana dels oceans terrestres. La pressió que exerceix la massa d'aigua congelada fa que la sal sigui expulsada adquirint un color vermellós (òxid de ferro en contacte amb l'oxigen atmosfèric). A més a més gràcies anàlisis fets s'ha vist que a l'interior del glacial existeixen bactèries autòtrofes.

Descubreixen un cràcter gegant a Àfrica central

S'ha trobat un cràter gegant de 45 km a la República Democràtica del Congo (RDC) gràcies a la desforestació que s'està produint a l'Àfrica central. Segons els científics de la Universitat de Padua es podria tractar d'un impacte d'un asteroide. Tot i això els experts no descarten altres hipòtesis ja que el cràter no presenta la clàssica elevació de terreny al voltant exterior, que es produeix gràcies a un desplaçament dels materials degut a un impacte. Els científics pensen que el fet que no aparegui aquesta elevació al voltant exterior pot ser degut a l'erosió del terreny. Un equip de la Universitat de Pauda es traslladarà a la zona per portar a terme un estudi de camp. Es buscaran restes de minerals que demostrin l'origen de l'anell trobat. En el cas que fos un impacte espacial es trobaria quars de xoc (cuarzo de choque), ja que es genera quan la pedra ha estat colpejada amb gran força.

La Terra fa 716 millons d'anys era una bola de neu

LA TERRA, UNA BOLA DE NEU

Fa 716,5 milions d'anys el gel de la superfície del mar es va estendre fins l'Equador. Un grup de geòlegs ha trobat les probes per poder confirmar les sospites de que en aquella època la Terra era una bola de neu. Aquest estudi s'ha publicat a la revista Science i s'ha realitzat mitjançant anàlisis de roques antigues tropicals, que s'han trobat el nord-est de Canada. Gràcies aquests estudis es pot demostrar que la glaciació de la Terra es va produir fins i tot a l'Equador. Tot i això si la vida eucariota no s'ha extingit ha estat degut a que durant aquest període part de la llum solar i aigua es van mantenir disponibles en algun lloc. Segons afirma Macdonald fins i tot en aquesta època hi havia gradients de temperatura i per tant es probable que el gel fos dinàmic formant així zones on es va refugiar la vida.

Hubble descobreix una nova galàxia

El telescopi espacial Hubble de la Nasa ha descobert una brillant galàxia el·líptica situada a 500 milons d'anys llum de la Terra.
Es creu que degut a la gravetat les galàxies s'apropen i que aquesta galàxia (gran) es va quedar aïllada degut a que va engolint les galàxies més properes a ella (més petites). Es creu que l'estudi d'aquesta galàxia ajudarà els astrònoms a desxifrar la seva història a part de buscar galàxies petites ultracompactes, les quals només tenen nucli degut a la interacció amb galàxies més grans i poderoses.